Cordes i cistells elaborats amb fibres vegetals entre el 5300 - 800 cal bc al nord-est peninsular i balearstecnologia, matèria primera i funció

Abstract

L'objectiu principal del present treball és comprendre els processos de producció d'objectes basats en fibres vegetals (cistells i cordes) i els seus usos possibles entre comunitats neolítiques i de l'Edat del Bronze del Nord-est peninsular i Balears. L'estudi d'aquestes restes ens poden informar sobre les societats que les van produir i utilitzar, i sobretot sobre l'elecció i l'obtenció de les primeres matèries vegetals. El coneixement ecològic de les poblacions passades i la comprensió dels processos tècnics són, factors que juguen un paper fonamental en la creació d'entorns socials del passat. Les qüestions precises que abordarà aquesta tesi són: Quins tipus d'objectes es produïen amb les fibres vegetals? Quins tipus de fibres vegetals s'empraven? Con es feien aquestes artesanies? Per a què s'utilitzaven? Per respondre aquestes qüestions s'estudiaran els objectes fets amb fibres vegetals de jaciments del Nord-est de la Península Ibèrica i Balears. La tesi pretén aportar dades sobre la gestió dels recursos vegetals de societats agrícoles i, en particular, sobre el seu coneixement ecològic. Així mateix es pretén caracteritzar els processos d'elaboració de les artesanies en fibres vegetals i determinar la seva funció. Els casos d'estudi tractats en aquesta tesi són les restes de cistelleria i corderia dels jaciments de La Draga (Banyoles, Girona), datat ca. 5.300 - 5.000 cal. BC, les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), datat entre 4.941 - 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), datat entre 1.100 - 800 cal. BC i les impressions de cistelleria en ceràmica del jaciment de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuïts segons la tipologia dels materials ceràmics a l'Edat del Bronze. Els mètodes emprats han tingut per objectiu la caracterització de les tècniques emprades en l'elaboració, la identificació de la matèria vegetal emprada i les propostes de les possibles funcionalitats basades en les característiques anatòmiques, la morfometria i la tècnica de manufactura. Els resultats obtinguts indiquen, en tots els casos, l'aprofitament de plantes locals, abundants i fàcils d'obtenir ja sigui en ambients lacustres o de ribera, pel cas de La Draga o de les Coves del Fem, o en els voltants de la Cova des Pas. A nivell tecnològic, en el conjunt de corderia i cistelleria dels jaciments estudiats ha estat possible documentar una recurrència pel que fa a les tècniques. Entre les cordes predomina la torsió, tot i que també es documenta la tècnica del trenat. Entre les restes cistelleres es documenta un predomini de la tècnica en espiral cosida en tots els contextos; no obstant, s'evidencien variants morfotècniques dins la mateixa tècnica de manufactura, que bàsicament es centren en la tipologia de les puntades. Finalment, a través de l'estudi dels conjunts de cistelleria presentats, tant de forma directe com indirecte, ha estat possible detectar diverses funcionalitats dins de l'àmbit domèstic: emmagatzematge d'aliments, transport i el modelat de la ceràmica. D'altra banda, també s'ha documentat la funció de les cordes en les activitats funeràries d'inhumació.