Regulació de l'expressió gènica a enterobactèriescaracterització d'YdgT, una nova proteïna de la família Hha/YmoA, i interacciona amb altres proteïnes associades al nucleoide

Resumo

En les bactèries entèriques, les proteïnes de la família Hha/YmoA juguen un paper important en la regulació de lexpressió genica en resposta a factors ambientals. La proteïna Hha d"Escherichia coli" fou identificada com a regulador de lexpressió de la toxina a-hemolisina. Ja ha estat prèviament descrit que la proteïna Hha interacciona amb la proteïna H-NS i que el complex nucleoproteic format és responsable de la termoregulació de lexpressió de loperó "hly" d"E. Col"i. També ha estat descrit que "E. Coli" i altres enterobactèries contenen una proteïna paràloga a H-NS, la proteïna StpA. Aquesta proteïna sexpressa molt poc en condicions normals, però sindueix en mutants "hns". La sobreexpressió de StpA suprimeix parcialment molts dels fenotips causats per la mutació "hns". En aquesta tesi sha identificat en el genoma d"E.coli" el gen "ydgT", que codifica per a una proteïna amb elevada homologia amb proteïnes de la família Hha/YmoA. Aquesta nova proteïna paràloga a Hha (38% didentitat i 68% de similitud), té un comportament similar a StpA en el context dH-NS: es sobre-expressa en mutants "hha" i pot compensar, almenys parcialment, el fenotip hemolític provocat per la mutació "hha". A mes també hem demostrat que la proteïna YdgT es capaç dinteraccionar tant amb H-NS com amb StpA, per tal de formar complexes hetero-dimèrics "in vivo". En canvi, la proteïna YdgT no interacciona amb la seva proteïna paràloga Hha. En aquesta memòria també sha establert una xarxa de regulacions creuades entre les proteïnes Hha, YdgT, H-NS i StpA. Les mutacions "hha" i/o "hha ydgT" provoquen una disminució dels trànscrits d"hns" i "stpA". Ha estat analitzat lefecte en el patró dexpressió proteica de les mutacions "hha, ydgT" i "hha ydgT". Els resultats obtinguts mostren el fenotip pleiotròpic del doble mutant. Hem estat capaços de detectar diverses diferencies i hem identificat algunes de les proteïnes que mostren expressió diferencial entre les diferents soques estudiades: OmpA, OmpC, Triptofanasa, dTDP-L-ramnosa sintetasa, proteïna precursora de la proteïna periplasmàtica dunió a D-ribosa. Aquestes proteïnes, entre daltres funcions, juguen un paper important en la conjugació, osmo-regulació, formació de biofilms, formació de LPS i quimiotaxis, respectivament.