Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedmapoetes de la consciència

Abstract

Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma: poetes de la consciència" pretén acotar i definir els termes del complot literari que des de finals dels anys cinquanta i fins a principis dels setanta va aplegar Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, per comprovar com es tradueix i quina incidència té en la seva obra poètica i, de retruc, aclarir quin paper han jugat i juguen tots dos poetes en les històries de les literatures catalana i espanyola. Per fer-ho, l'autora estableix l'abast real d'aquesta confabulació en l'obra poètica d'ambdós escriptors, així com la contribució que el gruix dels escrits poètics, crítics i assagístics de tots dos han suposat per a l'evolució de les teories de la lírica i del subjecte líric, en la línia de la discussió encetada pels poetes romàntics anglesos i els filòsofs alemanys a mitjans del segle XIX. Una discussió que encara ara genera polèmica i reflexió entre els poetes i els teòrics de la literatura. En aquest sentit, la interpretació que l'autora fa de l'obra poètica de Gabriel Ferrater parteix en bona part de la certesa que la poesia de Jaime Gil de Biedma no només és una font d'inspiració per al poeta de Reus, sinó també el reflex formal d'una estètica que tots dos assumeixen conscientment com a pròpia i que, en definitiva, remet a un pensament literari comú fruit sobretot del context històric, d'una sèrie d'afinitats culturals i literàries i de moltes hores de compartir lectures i converses (presencials o epistolars) sobre la literatura i la vida.