La controvèrsia de la Plaça de Lesseps (Barcelona). Una oportunitat per a repensar la condició dels espais públics urbans

Zusammenfassung

Aquesta tesi aborda la plac?a de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controve?rsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en que? s'hi esdevindria una dina?mica social previsible i continguda, l'e?mfasi en la seva identitat controvertida, mu?ltiple i relacional permet que alguns actors feno?mens i age?ncies descurats en els estudis convencionals sobre espais pu?blics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogra?fics, processos participatius, infants, associacions vei?nals, documents de planejament, biblioteques pu?bliques, obres, tra?nsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai pu?blic que, sobretot, revelarà la seva condició mu?ltiple, heteroge?nia i contingent. El treball consta de tres capi?tols centrals acompanyats d'un capi?tol metodolo?gic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexio? sobre la nocio? hegemo?nica d'espai pu?blic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capi?tol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualitzacio? alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capi?tol I conté una reconstruccio? histo?rica dels dos grans episodis de controve?rsia urbani?stica esdevinguts a la plac?a de Lesseps contempora?nia. Conscient que, almenys des de la de?cada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problema?tic, pole?mic i conflictiu, vaig concebre el capi?tol com una oportunitat per examinar perque? aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebe? malei?t, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solucio? satisfacto?ria que restaure?s el consens urbanístic. Per la seva banda, el capi?tol II e?s un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les prese?ncies, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agenc?aments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plac?a Lesseps possible", defensada amb fermesa pel vei?nat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripcio? exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees me?s fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalitzacio? de la plac?a de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el peri?metre de la plac?a quatre anys abans de la darrera remodelacio? de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del comenc?ament. E?s en aquest capi?tol on algunes de les principals apostes teo?riques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontolo?gic, el gir afectiu i la capacitat d'age?ncia d'allo? no huma? s'expressen amb major contunde?ncia. Mitjanc?ant una alianc?a de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capi?tol explora l'e?xit de l'assemblatge bibliotecari a trave?s de la nocio? d'afecte.