Teoría transcendental de la consciència i filosofia de la ment
- Forn Argimon, Francesc
- Salvi Turró Director/a
Universidad de defensa: Universitat de Barcelona
Fecha de defensa: 30 de junio de 2017
- Manuel García-Carpintero Presidente/a
- Josep María Bech Secretario/a
- María Jesús Vázquez Lobeiras Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
El tema d’aquesta tesi doctoral és l’actualitat d’un model filosòfic inspirat en la filosofia transcendental de Kant. En el capítol 1 plantejo l’oportunitat d’un model transcendental, alternatiu als hegemònics, com a eina conceptual vàlida per a enfrontar els reptes contemporanis (divisòria tecnològica, crisi ecològica i globalització). En el capítol 2 aprofundeixo en el concepte de model, que relaciono amb la nostra representació del món i de nosaltres mateixos. D’aquí la necessitat de la filosofia transcendental com a un tipus peculiar de treball amb models, atent a llur naturalesa representativa, que qüestiona i modifica supòsits bàsics dels models intuïtius i científics. El capítol 3 és un recorregut per l’evolució del pensament de Kant en el seu context dialògic, des de les primeres obres fins la KrV. Concebo el seu gir crític com a fruit d’un modelatge filosòfic de ment i món, del qual en resulta una profunda transformació de les concepcions de la representació i la consciència hegemòniques en aquell context. En el capítol 4 descric el model de la ment de Kant a la KrV com a un model epigenètic, pel qual el coneixement és fruit de la interacció de dues facultats bàsiques, sensibilitat i enteniment. La modelització recolza en el caràcter sui generis del Jo de l’apercepció transcendental, entre fenomen i noümen, que permet fer-ne l’objecte d’una reflexió sobre condicions de possibilitat de l’experiència en la subjectivitat (un model filosòfic transcendental de la ment), però no incloure’l en un model materialista o funcionalista en el sentit de la IA contemporània. En el capítol 5 comparo aquest model transcendental amb el neokantisme d’Ernst Cassirer, alhora com a proposta filosòfica i com a interpretació de Kant. Situo aquesta comparació en ell debat contemporani sobre l’existència de contingut mental no-conceptual, i la posició de Kant en aquesta qüestió.