La tradició textual de l'editio princeps d'Ausiàs March

Resumen

L?stemma codicum de les poesies d'Ausiàs March elaborat per Pagès es fonamenta en un fort component cronològic, com evidencia la divisió dels cançoners marquians en dos grups tenint en compte la datació d¿aquests, ja que, Pagès va entendre que contenien versions diferents dels poemes segons si eren testimonis del segle XV o del segle XVI. D¿aquesta manera, considera que els manuscrits AFG1HLMN en contenen una còpia antiga, mentre que BDEG2Kabcde n¿aporten una de moderna. Així, hom ha tingut la visió que les edicions del XVI no tenen, en general, interés per a l¿establiment de les relacions genealògiques dels diferents cançoners, Així, actualment, la concepció que es té de les edicions cinccentistes és substancialment diferent, ja que s¿han realitzat estudis alternatius, fonamentalment per López Casas, Lloret i Martos, que han posat de manifest la importància que adquireixen aquests cançoners impresos en la tradició d¿Ausiàs March, tant per ser part activa en el procés de transmissió i presentar característiques que han entrat a formar part de la tradició posterior, com per tenir uns orígens més complexos del que s'havia assenyalat fins el moment. Però en el cas de l¿editio princeps ocorre tot el contrari: Pagès considerava eclèctic aquest cançoner imprés, mentre que aquesta tesi doctoral demostrarà la dependència d¿una únic font, un testimoni de molta importància, per tractar-se d¿aquell més proper a l¿original del qual tenim actualment petges textuals clares. La primera fase de la investigació per a aquesta tesi doctoral consisteix a reunir, llegir i assimilar tota la bibliografia específica sobre transmissió i tradició textual de les poesies d¿Ausiàs March, entre la qual destaquen els treballs de Pagès, Archer, Beltran, Martos, López Casas, Torró i Xavier Dilla, entre d¿altres. En la segona fase d¿estudi s¿extrauran les lliçons i errors divergents de tots i cadascun dels poemes de manera individualitzada, atenent a tots els testimonis que els conserven. En la tercera fase es revisaran les peculiaritats de transmissió textual i s¿interpreten les dades divergents i convergents de manera individualitzada. Finalment, s¿hi creuaran les dades de la tradició textual determinada per a cada poema per establir conclusions generals que afecten aquest cançoner imprés i puguen determinar la seua localització concreta i correcta dins les relacions genealògiques dels testimonis d¿Ausiàs March. Aquesta perspectiva d'anàlisi té un enorme potencial i aportarà unes conclusions que modifiquen significativament les dades que fins ara teníem de la tradició marquiana, si més no, quant a l'editio princeps i l¿original que va fer servir com a font. Aquestes dades noves ens ajudaran, a més, a comprendre quina ha estat la genealogia dels diferents cançoners conservats i de les diverses poesies que hi contenen, la qual cosa acredita, de fet, la validesa del mètode.